Divendres, a classe de 3r d’ESO, vam acabar de veure la pel·lícula El club de los poetas muertos. Una pel·lícula que, malgrat haver estat estrenada fa ja més de 20 anys (1989), conserva encara la maestria suficient perquè el professorat de literatura puguem continuar projectant-la a les aules.
Els protagonistes de El club de los poetas muertos no tenen res a veure amb l’alumnat del 2012. La pel·lícula reflectix la societat dels anys 60, a Anglaterra. Es tracta d’un internat masculí que pertany a una classe social alta; un altre sistema educatiu; una altra forma d’entendre la vida, etc.
No obstant, el que planteja el film continua sent encara una qüestió interessant a debatre hui dia, en el sistema educatiu actual. Veritablement, el professorat, des de les aules, ¿podem ajudar els nostres alumnes a créixer intel·lectualment i al mateix temps ajudar-los perquè cadascú trobe el seu camí en la vida? El que aprenen a les aules (concretament, a les classes de literatura) els servix per a alguna cosa en la seua vida?
El guió és de Tom Schulman i té un Òscar al millor guió original. I si no m’equivoque, crec que és de les poques pel·lícules que primer han sigut guió cinematogràfic i després han passat a ser novel·la (en 1991 es publica la novel·la Dead Poets Society, escrita per Nancy H. Kleinbaum).
El director, Peter Weir, també el coneixem per altres pel·lícules seues Único testigo (Witness, 1984) , El show de Truman (The Truman show, 1998), Matrimonio de conveniencia (Green Card, 1990), Master and comander. Al otro lado del mundo (Master and Commander: The far side of the world, 2003).
Després de veure la pel·lícula, com que no hem tingut temps suficient a classe per a comentar-la, el que farem és a través dels “comentaris” del blog, expressar les nostre opinions. Començarem el dilluns. Vegeu si estos enunciats vos poden ajudar a escriure el vostre comentari:
1. “M’ha agradat la pel·lícula perquè…” “No m’ha agradat la pel·lícula, perquè no l’ha trobe interessant…”
2. “M’he identificat amb un personatge…”
3. “Pense que la relació que hauria d’existir entre professorat i alumnat…”
4. Els professors, l’escola, vos formem per a la vostra vida futura?
5. “La meua conclusió després de veure la pel·lícula és…”
Ànim! Cliqueu “Feu un comentari” i escriviu la vostra opinió.
Enllace també una escena de la pel·lícula que he trobat en youtube, perquè vos ajude en el vostre comentari. És quan per primera vegada els parla del “carpe diem”.
Encarna Pascual
homiliesdorganya 
M´ha agradat l´argument de la pel·lícula ja que tracta sobre el carpe diem,és a dir, sobre que cal viure cada moment de la vida , o millor dit viure feliç. Però el final no m´ha agradat, encara que aquest final es podia esperar. A mí m´haguera semblat millor que el protagonista que mor, finalment no haguera mort, i hauria seguit fent teatre, que era el lloc on ell es sentia verdaderament feliç.
A mi personalment no m’ha agradat la pel·lícula, perquè l’hem vista a trossos i molt a la llarga i no me’n recordava del que havia passat. Tampoc m’ha agradat el final, ja que el professor de literatura ja se’n va i tots els alumnes es posen damunt de les taules.
Una escena que a mi m’ha agradat molt ha sigut quan el professor de literatura els mana que facen un poema i un xic no l’ha fet. El professor li diu que isca i en un moment comença a recitar un poema.
Jo a aquesta pel·lícula li donaría una puntuació d’un 7.
A mi en general sí que m’ha agradat. El que més m’ha agradat ha sigut l’actitud motivadora del professor. El que menys m’ha agradat ha sigut que s’acabara en un final tan tràgic, però en general m’ha agradat.
M´ha agradat molt la pel·lícula, perquè és interessant i perquè crec que has de gaudir de la teua vida en cada moment (carpe diem). Però no m´ha agradat la part en què el xic mor per culpa del pare. El personatge que més m´ha agradat és el professor.
Aquesta pel·lícula m’ha agradat sobretot pel missatge que transmet el professor als alumnes: “Carpe diem”.
M’ha agradat que, a banda del club format per ells (El club de los poetas muertos), es tracten altres temes interessants: la relació entre pares i fills, on mentre uns pares es despreocupen dels fills, altres posen els seus desitjos per davant dels dels seus fills; l’amor entre adolescents; i la relació entre professor i alumne. En aquesta pel·lícula el professor es converteix en alguna cosa més, una persona de confiança.
El que menys m’ha agradat ha sigut el final perquè acaba de manera tràgica.
En resum, ha sigut una pel·lícula interessant.
A mi la pel·lícula per una part m’ha agradat, ja que ha estat entretinguda. Però per altre costat no m’ha agradat pel final. Jo haguera fet un final diferent, en què tal volta sols el xic que es suicida se n’haguera anat de casa i finalment el seu pare acabara recolzant-lo i ajudant-lo en tot el que ell puguera.
A mi la veritat sí que m’ha agradat la pel·lícula. El meu personatge favorit ha sigut el mestre ja que donava les classes diferents a les normals, és a dir, allò del carpe diem, i quan es explica la “medició” de la poesia, i comença a explicar que han d’aprendre a pensar i sentir per ells mateixa. També la meua part favorita és quan comencen a arrancar les pàgines dels llibres, ja que no t’ho imaginaries mai que anava a passar això.
El final sí que m’ha agradat, ja que ningú es podria imaginar que el xic es suicidara pel tema del teatre i del pare… però ha estat molt bé!
Encara que no he vist aquesta pel·lícula completa, m’agrada molt el seu principi i m’agradaria algun dia acabar-la de veure.
Salutacions
A mi m’ha agradat la pel·lícula perquè és realista. No és com una classe normal de hui dia, encara que hui existeixen internats.
A mi sí que m’ha agradat la pel·licula, però el final no, ja que es mor el xic que es suïcida pels problemes del pare.
M’ha agradat la pel·lícula perquè no se m’ha fet en general molt pesada,encara que hi havia algunes escenes que sí.
De tota la pel·lícula, el que més m’ha agradat és l’escena en què els alumnes estan a classe de poesia i diuen les seues poesies. El que menys és el final,ja que també me l’esperava diferent.
M’ha agradat la pel·lícula perquè pense que en l’actualitat hi ha moltes famílies que passen per aquesta situació,ja que moltes persones pensen que sols hi ha uns oficis prestigiosos,encara que en la majoria d’aquestes el fill no sol suïcidar-se, sinó que sol rebel·lar-se en contra del pare o callar-se i fer el que el pare vol.
Esta pel·lícula m’ha agradat molt, perquè no m’esperava per a res el final. El personatge amb qui m’identifique és amb el xiquet que volia ser actor. També pense que el professor d’aquesta pel·lícula té una gran amistat amb els seus alumnes, la qual cosa em pareix molt bo, ja que els professors poden influir en la nostra vida futura. Jo sí que recomane aquesta pel·lícula.
La pel·lícula m´ha agradat, ja que es regia pel lema carpe diem, que ens diu que hem de gaudir cada moment de la nostra vida. El que no m´ha agradat ha sigut el final, ja que el jove mor perquè el seu pare no vol que es dedique al que a ell li agrada, que és el teatre.
El personatge que més m´ha agradat, ha sigut el professor, ja que anima els alumnes perquè seguisquen el lema del carpe diem i a que facen el que realment els agrada.
A mi la pel·lícula m’ha agradat, ja que el que professor intenta ensenyar per altres mètodes i crec que ensenya molt bé el significat de la paraula carpe diem, ja que de vegades cal trencar les regles per poder ser feliç.
Me ha gustado la película porque este tipo de películas no las suelo ver y me gustan. También porque puedes ver cómo era antes la vida de aquellos chicos, que no podían elegir lo que querían hacer y estudiar, ya que lo decidían sus padres. Lo que no me ha gustado es que te deja muchos trozos de la película en finales abiertos y tú te tienes que imaginar un poco lo que pasa.
La película me ha gustado bastante. Puedes ver como el lema carpe diem (vive el momento) está presente durante toda la película.
De esta película he aprendido muchas cosas, una de ellas es que tienes que hacer lo que a ti realmente te gusta.
El personaje que más me ha gustado ha sido el profesor, porque me gusta mucho cómo da las clases y gracias a él todos cambian su forma de pensar.
Al principi la pel·licula em va semblar molt interessant, ja que era un estil de vida totalment diferent a les escoles d’ara, però el final m’ha decepcionat, ja que és obert i tràgic. També hi ha parts que no entenia, però el missatge m’ha agradat molt.
A mi la película me ha gustado, porque tiene partes muy importantes, como que a un profesor le guste lo que está dando, así puede transmitir esta emoción a sus alumnos. Que sus alumnos de no gustarles esa asignatura, que les guste.
También me ha gustado porque te hace ver la reacción del padre cuando su hijo hace realmente lo que quiere, que el padre antepone lo que él quiere a lo que realmente quiere su hijo.
También me ha gustado el tema principal Carpe diem que quiere decir que hay que vivir el momento.También la amistad que tienen entre ellos. Aunque el final es un poco trágico.
La película me ha gustado mucho. Me ha hecho reflexionar sobre varias cosas pero solo pondré dos. La primera es que a veces está bien saltarse las normas y hacer lo correcto como vemos cuando todos se suben a la mesa y gritan ¡Oh capitán, mi capitán! entre otras cosas.
Y la segunda es que no está bien que los padres les corten las alas a sus hijos
A mi la película sí que me ha gustado, principalmente porque te hace reflexionar sobre muchos temas; el que más me gusta es como Neil persigue su sueño de ser actor, incluso cuando su padre no quería. Pienso que eso requiere una gran valentía y esfuerzo, cosa que al final no soporta y se suicida.
Nos muestra también la frase Carpe diem, que significa aprovecha el momento y eso hacen ellos.
Otro momento que también me ha gustado mucho es cómo el profesor Keating les muestra su pasión por la literatura y hace que les apasione cambiando la dinámica de las clases, cosa que a otros profesores no les hace mucha gracia.
El final me gusta que sea abierto porque así puedes imaginar qué pasará.
En general me ha gustado mucho.
Aquesta pel·lícula m’ha agradat prou. M’agradaria d’estacar dos personatges fonamentals per a la pel·lícula, en primer lloc el mestre, ja que té una manera d’explicar i motivar a cada un dels personatges. M’agradaria destacar el jove que vol ser actor, però el seu pare no el deixava.
Per últim volia destacar l’escena que més m’ha impactar on s’alcen tots les alumnes defenent el mestre muntant damunt de les taules i desafiant el nou mestre.
Esta película me ha gustado bastante, porque creo que abarca muchos temas interesantes, por ejemplo, la relación que tenemos con nuestros profesores actualmente y la que tenían en el pasado.
También me ha gustado porque me ha hecho ver que es importante que hagamos lo que a nosotros nos gusta hacer en realidad y no aquello que los otros esperan que hagamos.
M`ha agradat molt aquesta película ja que parla sobre la llibertat i hi ha mota gent que està passant pel mateix. M`ha agradat molt el personatge del professor, ja que els obri la ment i els ajuda a aconseguir els seus somnis amb dos paraules: carpe diem.
Por una parte me ha gustado la película por el mensaje motivador de Carpe diem, ya que te dice que vivas el momento y no lo dejes, y por como el profesor consigue hacer de algo aburrido, como las clases, algo más divertido para sus alumnos.
Por la otra parte no me ha gustado mucho el final, porque el chico podría haber esperado un año más, graduarse, irse de casa y poder cumplir su sueño.
Me ha gustado mucho esta película, porque se ve el choque entre dos generaciones: los padres que han vivido una realidad y saben que estudiar es la clave para el futuro, y los hijos que quieren divertirse y disfrutar de la vida, pero no saben cómo hasta que el profesor de literatura les da un empujón.
Otra cosa que me ha gustado mucho ha sido la unión del grupo que he visto durante la mayor parte de la película.
En mi opinión esta película se merece un 9.
La película te hace reflexionar sobre la obediencia y la lealtat, y que se pueden cambiar las cosas si todos se unen y hay compañerismo. Porque con la amistad y la unión puedes con la gente que te obliga a hacer lo que no quieres. Habla sobre la revolución de la época en la que se juntaban dos generaciones con ideas contrarias.
En resumen, la película me ha encantado y es muy original.