Tag Archives: el club de los poetas muertos

El club de los poetas muertos

Divendres, a classe de 3r d’ESO, vam acabar de veure la pel·lícula El club de los poetas muertos. Una pel·lícula que, malgrat haver estat estrenada fa ja més de 20 anys (1989), conserva encara la maestria suficient perquè el professorat de literatura puguem continuar projectant-la a les aules.

Els protagonistes de El club de los poetas muertos no tenen res a veure amb l’alumnat del 2012. La pel·lícula reflectix la societat dels anys 60, a Anglaterra. Es tracta d’un internat masculí que pertany a una classe social alta; un altre sistema educatiu; una altra forma d’entendre la vida, etc.

No obstant, el que planteja el film continua sent encara una qüestió interessant a debatre hui dia, en el sistema educatiu actual. Veritablement, el professorat, des de les aules, ¿podem ajudar els nostres alumnes a créixer intel·lectualment i al mateix temps ajudar-los perquè cadascú trobe el seu camí en la vida? El que aprenen a les aules (concretament, a les classes de literatura) els servix per a alguna cosa en la seua vida?

El guió és de Tom Schulman i té un Òscar al millor guió original. I si no m’equivoque, crec que és de les poques pel·lícules que primer han sigut guió cinematogràfic i després han passat a ser novel·la (en 1991 es publica la novel·la Dead Poets Society, escrita per Nancy H. Kleinbaum).

El director, Peter Weir, també el coneixem per altres pel·lícules seues Único testigo (Witness, 1984) , El show de Truman (The Truman show, 1998), Matrimonio de conveniencia (Green Card, 1990), Master and comander. Al otro lado del mundo (Master and Commander: The far side of the world, 2003).

Després de veure la pel·lícula, com que no hem tingut temps suficient a classe per a comentar-la, el que farem és a través dels “comentaris” del blog, expressar les nostre opinions. Començarem el dilluns. Vegeu si estos enunciats vos poden ajudar a escriure el vostre comentari:

            1. “M’ha agradat la pel·lícula perquè…” “No m’ha agradat la pel·lícula, perquè no l’ha trobe interessant…”

            2. “M’he identificat amb un personatge…”

            3.  “Pense que la relació que hauria d’existir entre professorat i alumnat…”

            4. Els professors, l’escola, vos formem per a la vostra vida futura?

            5. “La meua conclusió després de veure la pel·lícula és…”

Ànim! Cliqueu “Feu un comentari” i escriviu la vostra opinió.

Enllace també una escena de la pel·lícula que he trobat en youtube, perquè vos ajude en el vostre comentari. És quan per primera vegada els parla del “carpe diem”.

27 comentaris

Filed under Escriptores, Novel·la, Pel·lícula

21 de març, dia mundial de la poesia

Hi ha un moment en la pel·lícula que Robin Williams diu:
 "No llegim i escrivim poesia perquè siga bonic.
Llegim i escrivim poesia perquè pertanyem a la raça humana".

L'any 1999 la UNESCO va decidir que el 21 de març se celebrara
el Dia Mundial de la Poesia. Va escollir el 21 de març
per fer coincidiir esta data
amb l'equinocci de la primavera.
Fa uns mesos, els lectors d'ARA van escollir
els que per a ells eren els millors versos.
El resultat va ser el següent:

"Tot està per fer i tot és possible" Miquel Martí i Pol        


"És quan dormo que hi veig clar"
J.V. Foix

"Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, 
tan salvatge terra" Salvador Espriu 

"A l'atzar agraeixo tres dons"  Maria Mercé Marçal

"No hi havia a València dos amants com nosaltres" 
Vicent Andrés Estellés 

“Res no és mesquí ni cap hora és isarda”
Joan Salvat-Papasseit

“Molt he estimat i molt estimo encara”
Miquel Martí i Pol

“Si en saps el pler no estalviïs el bes” Joan Salvat-Papasseit

 

"I quan vinga aquella hora de temença"
Joan Maragall

"Lo cor de l'home és una mar, tot l'univers no l'ompliria"
Jacint Verdaguer

"Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera"
Miquel Costa i Llobera

"Tota la meva vida es lliga a tu"
Bartomeu Rosselló-Pòrcel

"Un poc de fam i un xic de pa. Un poc de fred i un poc de foc"
Pere Quart

"Topant de cap en una i altra soca"
Joan Maragall

"Un camí! Quina cosa més curta de dir! Quina cosa més llarga de seguir!"
Josep M. de Sagarra

"Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena"
Gabriel Ferrater

"He dit al meu cor, al meu pobre cor"
Màrius Torres

"Sí com lo taur se'n va fuyt pel desert"
Ausiàs March

Si voleu consultar l'article, cliqueu l'enllaç:
http://www.ara.cat/cultura/poesia_catalana-versos-Miquel_Marti_i_Pol_0_635936522.html
Les imatges utilitzades en esta pàgina pertanyen al corpus poètic de Joan Brossa
© Obres: Fundació Joan Brossa

Deixa un comentari

Filed under Poesia