Què hem llegit este estiu?

00106523231311____1__640x640

A final de curs, quan ens vam acomiadar, vam comentar a classe que este estiu llegiríem el que ens abellira i després comentaríem la nostra opinió al blog, mitjançant l’apartat “Deixeu un comentari” que apareix quan s’acaba esta entrada.

A mesura que aneu enviant el comentaris, buscaré la imatge de la portada del llibre i els pujaré al blog, de manera que el 1r dia de classe, quan tornem a veure’ns, llegirem les aportacions de tots vosaltres.

Començaré jo! La portada que encapçala l’article pertany a la novel·la que acabe de llegir: El ruiseñor. M’ha agradat i li posaria un 8! És d’una autora que no coneixia: Kristin Hannah. Està traduïda al castellà per Laura Vidal, publicada en febrer del 2017 i és ja un best-seller.

Els fets ocorren al llarg de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i 1995. Conta la vida d’una família francesa que lluita contra la invasió nazi que patix França, però ho fan cadascú a la seua manera. El pare falsificant documents, i les filles: una d’elles, Isabelle, formant part de la Resistència francesa i ajudant a creuar els Pirineus a pilots d’avió que han sigut abatuts, i Vianne salvant xiquets jueus de mans dels alemanys.

És una novel·la de patiments, pèrdues, amor, supervivència, calamitats, ajuda humanitària… És una novel·la que conta les barbaritats i l’horror d’una guerra, la Segona Guerra Mundial, i compartix temàtica amb El noi del pijama de ratlles, de John Boyne, i La clau de la Sarah, de Tatiana de Rosnay, que alguns de vosaltres coneixeu.

Quan estàs llegint el llibre el planteges la pregunta si hui dia arriscaríem la nostra vida per salvar la vida de gent que no coneixem. És el que fan dues dones: Isabelle i Vianne, dues germanes, que simbolitzen -crec- totes aquelles dones que van formar part de la Resistència francesa i que no apareixen als llibres d’història.

Bé. Fins ací el meu comentari. Ara vos toca a vosaltres! Ànim!

Ja han arribat els primers. Podeu trobar-los en els Comentaris.

 

 

Anuncis

8 comentaris

Filed under Comprensió lectora, Escriptores, Novel·la, Pla lector

8 responses to “Què hem llegit este estiu?

  1. Teresa M.

    El llibre que he llegit jo es diu Otra aventura de los cinco. M’ha agradat i li posaria un 8.5. Està escrit per una autora anglesa que es diu Enid Blyton i va ser traduït per Juan Ríos de la Rosa. Va ser publicat en 1943. És el segon llibre de la col•lecció de “Los Cinco”. És un llibre de misteri i aventures.
    “Los cinco”passen els nadals en la granja de son tío Kirrin allí troben un document en llatí que els indica l’existència d’un passadís secret per on després aniran a investigar. Més endavant trobaran a uns artistes el túnel i se’n adonaran de que el final del túnel està al despatx del seu mestre, Mr Roland. Descobriran que Mr Roland és el que ha robat els documents i que els artistes estaven amb ell. A la fi aconsegueixen els documents, com a proba, i entreguen aquets documents a tío Kirrin i a tía Fanny. La policia detén a Mr Roland i als artistes i els xiquets es queden sense tutor tot el que queda de vacances.
    Quan lliges el llibre el dones conter de lo valents que són els protagonistes entrant pel túnel encara estant castigats.

  2. Jo m’he llegit el llibre Illes en el Cel, de David Carlyle. M’ha agradat molt per tres raons: perquè té molts sentiments, perquè el llibre tracta de ciència-ficció i perquè és el primer llibre que llisc que mescla tres històries, que resulten al principi molt diferents, però a mesura que va passant la novel·la, van relacionant-se i adquirint significat.
    Conta dues històries en 2251 i una en 2078. En 2078, una científica anomenada Lily, descobreix una mutació que és perjudicial per a la natura i les persones. Aquesta mutació s’expandeix i provoca el “fi del món”. En 2251, els oceans i els mars ja no existeixen i l’aigua és molt escassa. Les illes floten en l’aire, trencant així la llei de la gravetat. La població està dividida en jinseis (persones que tenen monyo però no tenen poders) i sinjeis (persones calbes que tenen molt de poder). Les dues classes de població es menyspreaven contínuament, ja que no es podien ni veure. Dos jinseis anomenats Lorenzo i Bimbo i una sinjei anomenada Valery, s’uneixen per tornar a posar en marxa el cicle de l’aigua i encontren un mètode per aconseguir-ho i poder sobreviure.
    Aquesta novel·la té dues ensenyances: una és que hem de conviure i respectar a la gent que no és com nosaltres (per exemple blancs i negres) i l’altra és que hem de cuidar del nostre planeta si no volem que acabe com en el llibre. Jo li posaria un 9.

  3. Diego C.

    Doncs jo he llegit un llibre anomenat ¡Eh pertrel! i ets un llibre escrit en castellà. Aquest llibre m’ha agradat molt ja que narra la aventura que li ocorre al mateix autor, Julio Villar, al llarg del seu llarg i ben bonic viatge per mar on durà quatre anys des de que va partir a Barcelona l’any 1968 i arribà a Lequeitio, un municipi a la província de Vizcaya, l’any 1972 donant la volta al món d’una manera molt relaxada i saborejant el moment que és la part del llibre que més m’ha agradat ja que disfruta tot el que té i tot el que passa al seu alrrededor però aïllat de la civilització.
    Aquest llibre m’ha agradat molt perquè el llibre en sí, és més com un diari, ja que narra tot el que fa, amb qui està, quins problemes li ocorren al llarg dels 4 anys que està navegant i quina solució posa per solucionar-lo el protagonista en aquest llibre, Julio Villar.
    Després de llegir-me aquest llibre i reflexionar, la meva conclusió es que el pensament de Julio i el meu és molt paregut ja que l’autor decideix un dia, estar una temporada aïllat de la civilització i saborejar tot allò per el que els humans som rics, el món on vivim, i que pocs el disfruten ja perquè no poden o perquè no volen, i jo tinc la sort de poder disfrutar cada moment estiga en qui estiga i on estiga.
    Tot i que m’ha agradat mot, el final d’aquest ha resultat ser un poc llarg i se m’ha fet un poc pesat però aquest inconvenient el supleix la gran aventura que es narrada al llibre.
    Aquest llibre és un dels que més m’ha agradat per el pensament compartit entre Julio i jo, aquest llibre li pose un 9 sobre 10 com anota.

  4. Núria B.

    Jo m’he llegit el llibre La llave de Sarah, de Tatiana de Rosnay. Aquest llibre té lloc a França en 1942, en la segona guerra mundial. Tracta d’una família judia que és arrestada per la policía francesa a ordens dels nazis. En aquesta família es troba Sarah una xiqueta que resulta no ser tan xiqueta. Quan va arribar la policia Sarah va tancar al seu germanet dins d’un armari amb aigua i un conte, li va prometre que tornaria i es va quedar amb la clau. Sarah i els seus pares passen dies sense menjar ni aigua fins que van separar homes, dones i xiquets en diferents camps de concentració per a ser assassinats.
    Aquesta historia es mescla amb la de Julia, una periodista americana que fa 25 anys que viu a França, està casada amb un francés i té una filla anomenada Zoe. Els tres van a mudarse a la casa de l’avia de Bertrand, el home de Julia. Mentre tant Julia té que fer un article en honor al 60 aniversari de la radada del 1942. Investigant, Julia descobreix que la casa on viura va ser d’uns jueus que van ser arrestats, aquesta familia era la de Sarah.
    En el llibre observem com Sarah li canvia la vida a Julia. Aques llibre és un dels millors llibres que he llegit, et fa reflexionar sobre molts aspectes, alguns inclus que mai t’havies plantejat. També et fa patir i fer-te preguntes com si Sarah aconseguirà tornar a pel seu germanet o que serà de la seua vida. M’ha agradat moltissim posar-me baix la pell de Sarah i Julia i viure amb elles una vida no precisament fàcil. Li pose a aquest llibre un 9’5.

  5. Irene D.

    El llibre que m’he llegit jo aquest estiu s’anomena El club dels poetes morts, de N.H Kleinbaum, aquest llibre està escrit en castellà. Té lloc en la tardor de 1959, a l’acadèmia Welton a les colines de Vermont i aïllat del món. Aquest col·legi es conegut per l’educació severa i pels ideals que hi tenen com són la tradició i la disciplina. Fins que un any arriba un nou professor de Lliteratura el señor Keating, apassionat de la vida i de la poesia aquest aplica un nou mètode de donar classe, més lliberal i obert a experimentar i tindre més creativitat, mitjançant el tòpic literari “Carpe Diem”. Un grup de jóvens interessats del col·legi, entusiasmats per tot el que els conta el professor decideixen recuperar El Club dels Poetes Morts, aquests comencen a reunir-se clandestinament. Entre els quals trobem a Neil, podríem dir el protagonista, que acaba per assumir la seua vocació pel teatre i no mol ben acceptada per la seua família, Knox, intenta conquistar a una xica d’un altre col·legi, i Todd un xic tímid a causa de la situació que presenta amb la seua família, aquests juntament amb Meeks, Pitts, Charlie i Cameron aparten i alteren els esquemes del passat d’aquesta escola, fins al punt d’adquirir un tràgic desenllaç.
    Per a mi aquest llibre és un dels que més m’agradat, tant per la forma en la qual va desenvolupant-se la història, per les històries que els ocorren als protagonistes… És un llibre que el fa viure moltes emocions i que et pot ajudar, amb un acabament inesperat i un poc tràgic per al que jo esperava, però així i tot li pose de nota un 9.

  6. Irene B.

    Jo aquest estiu he llegit un llibre anomenat Extraños, escrit per Kimberly McCreight. Aquest llibre tracta de que una de els protagonistes principals(Cassie)desapareix.Ella i altra protagonista (Wylie),eren millors amigues fins que es van separar per la mort de la mare de Wylie.Wylie i el nóvio de Cassie (Jasper) reben un missatge de Cassie on demana ajuda,ells sense pensar-ho dues vegades,agafen el cotxe de Jasper i sen van a buscar a Cassie,durant aquest viatge els passaran moltes aventures abans de trobar a Cassie.Quan la troben descobreixen molta informació que els podria canviar la vida(sobre tot a Wylie).
    Es un llibre plé de misteri,tristessa i desamor i també demostra la força de l’amistat,ja que Wylie no eixia de casa des de la mort de sa mare. La meua nota per a aquest llibre es un 10 ja que el fan pensar que va a passar una cosa i passa un altra totalment diferent.Jo el recomane.

  7. Anna G.

    Hola, yo me he leído este verano el libro de Bajo la misma estrella, este me lo compré hace tiempo pero me apetecía leérmelo este verano, me lo he terminado hoy porque por cosas no he podido terminármelo antes. Este libro es escrito por John Green, a mi me a gustado mucho porque hace que sientas algunos sentimientos muy fuertes, hasta a mi personalmente me ha hecho llorar. Este libro trata de una chica americana que tiene unos diecisiete años, llamada Hazel Grace Lancaster, lo que le pasaba a ella es que tenía cancer, primero tuvo problemas de tiroides pero al final le detectaron que tenía metástasis en los pulmones. Ella es una chica que no es muy alegre, debido a su enfermedad. Un día su madre le propone que vaya a un grupo de apoyo, donde iba gente con problemas de este tipo todos jóvenes y ahi conoce a un chico llamado Agustus Waters, tenia la misma edad que ella y padecía de osteosarcoma. Estos dos que hacen muy amigos pasan muchas cosas entre ellos dos, como que viajan a Amsterdam a pesar de las complicaciones que podían tener con Hazel, pero viajaban allí por ella, para conocer a una persona importante para Hazel, esa persona es el escritor favorito de ella, que también era el de el cnd empezó a leerse el libro que le dejó Hazel. Y va pasando que esta amistad empieza a ir a más y más hasta que empiezan a ser pareja. Me gusta mucho la afinidad que tienen los dos protagonistas y que más o menos pueden llevar una vida normal con la enfermedad, yo he decidido no contar el final ya que hay personas que están leyéndoselo ahora en la clase y no quiero desgracias el libro. Mi calificación a este libro es de un 9.8, con eso ya lo digo todo.

  8. Evelyn G.

    Els llibres que m’he llegit han sigut Extrañas Apariencias de la trilogía Generació Dead i la trilogía de “Las Crónicas del Ángel”.
    El primer esta escrit per Daniel Waters. Té lloc a Estats Units i tracta sobre la vida de una zombi adolescent, Karen, que després de que tots els seus amics es refugiaren baix d’un llac, té que fer-se passar per una humana per tindre una vida normal i evitar que el xic amb el que está eixint, que odia als zombis, mate a altre dels seus amics. Karen obtindrá l’ajuda de alguns dels seus amics humans i d’uns altres morts quan la policía i el govern van a per ells, pensant que són una abominació creada per a la destrucció del món, quan en realitat són inofensius. M’agradat molt este llibre i li posaria un 9.

    Las Crónicas del Ángel és una trilogía de Marisol Sales Giménez. Ángel descobreix que té poders després de presenciar un eclipse amb els seus dos amics, Natalia i Jorge. Els tres junts descobrirán un món de fantasía i terror en el que la germana menuda de Ángel es un mig-ángel, al igual que ell. Patry, Idrick i Satanás són dimonis que intenten desesperadament gobernar el món. Els tres m’han agradat i els pose un 7 perque són molt curts i falten descripcions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s