He d’escriure un poema

A classe, el/la profe vos hem dit que heu d’escriure un poema i no sabeu per on començar.

El tema ja el teniu; vos l’hem donat a classe. Ha de ser un poema dedicat a la mare.

1. No és fàcil posar-se a escriure poesia. No és fàcil per a vosaltres, ni per a ningú. Però no és impossible. Tot és qüestió d’intentar-ho, perquè no hi cap “màgia” que afavorisca o dificulte la nostra escriptura.

El primer que podeu fer és veure com escriuen altres: llegir poemes (en internet, en trobareu molts). També podeu escoltar cançons i així buscar idees per al vostre poema.

És per això que ara vos propose  5 cançons, no perquè les “copieu o plagieu”, sinó perquè vos suggerisquen idees. La primera cançó és de Phill Collins, de la banda sonora de la pel·lícula Tarzan, que tots coneixeu, i que és un cant a la nostra mare. Fixeu-vos en la lletra:

Vos ha agradat la lletra? Agarreu la frase que més vos ha agradat i continueu escrivint el vostre poema; podeu canviar els pronoms febles, canviar algun adjectiu, canviar el temps dels verbs. Podeu fins i tot tornar a escoltar la cançó, però  ara, amb un full en la mà (o l’ordinador), i escriure les idees que vos suggerix la cançó (la tècnica de la pluja d’idees que haureu treballat més d’una vegada a classe). Per exemple:

No plores més…

Vull abraçar-te i que em protegisques…

En el meu cor tu viuràs

2. D’altres vegades, el poema pot sorgir a partir d’unes paraules que en principi no tenen cap tipus de connexió, però que poden ser la base d’un poema. Es diu que els dadaistes (moviment d’avantguarda de principis del segle XX) feien els seus poemes a partir de paraules soltes i inconnexes que retallaven dels periòdics, les col·locaven dins d’una bossa, les menejaven, i després les treien i feien els seus poemes.

Escolta la cançó “Por ti” que va escriure El canto del loco, i a partir d’estes paraules o d’altres que apareixen en la cançó pots crear el teu “poema dadaista“:

      il·lusió            regal            valent            temps            màgia 

      feliç                 plor              calor              miracle          carícia

També, amb estes paraules, sobretot amb els substantius, podeu escriure haikus, que són poemes de 3 versos on el 1r vers té 5 síl·labes, el 2n vers  té 7 síl·labes, i el 3r vers té 5 síl·labes. Cada haiku està centrat en una paraula, en un substantiu que sol aparéixer en el primer vers.

De moment, que no vos preocupe molt la rima, ni el títol que li posareu al poema. Això ja vindrà després. Ara sols deixeu-vos portar pel ritme, pels sentiments. Vos pot ajudar tornar a escoltar la cançó mentre escriviu.

3. Una altra cançó que vos propose la canta Raimon i es titula “Cançó de la mare”. La cançó parla, entre altres coses, del que deixem enrere quan ens fem majors: deixem persones, germans, amics, la mare… i dels “nous germans” que ens dóna la vida.

Raimon diu: “He deixat ma mare sola… Ma mare que sempre espera que torne com abans…” Amb estes idees podeu escriure un acròstic; esta tècnica l’heu utilitzada moltes vegades i es tracta d’escriure una paraula en vertical i inventar-vos un vers que comence per cadascuna de les lletres de la paraula. Fins i tot poden ser paraules “curtetes” com mare, per què no? Ànim!

A classe, hem estudiat que existixen poemes èpics, poemes lírics, poemes narratius. Doncs bé, la penúltima cançó que vos propose es va escriure fa ja molt de temps. La canta Víctor Manuel i es podria dir que és un poema narratiu, una cançó narrativa, on es conta una història. No vos desvetle la història; és millor que escolteu vosaltres la cançó.

Vosaltres també podeu contar una història que tinga forma de poema, amb un principi i un final, que ocórrega algun fet, i on cada estrofa desenrotlle una idea. Podeu utilitzar els versos octosíl·labs que sempre són bons per a donar agilitat i ritme al poema. Podeu fins i tot escriure un cal·ligrama, que ja sabeu que ho va inventar un francés, G. Apollinaire, i és una composició poètica on dibuixem amb paraules la figura que volem representar. Podeu contar la vostra història en un cal·ligrama.

4. L’última cançó que vos propose és d’Obrint Pas i porta per títol “La vida sense tu”. Escolteu-la i després podeu escriure un limerik, que és una estrofa de cinc versos on el 1r vers rima amb el 2n, el 3r vers amb el 4t, i el 5é torna a rimar amb el 1r. Podeu, per exemple, escriure un poema amb 3 estrofes que siguen limeriks i que totes les estrofes comencen amb un mateix vers:

La vida sense tu…

La vida sense tu…

La vida sense tu…

Per a buscar rimes, sempre vos poden ajudar els diccionaris. Sobretot el Diccionari de la rima, de Francesc Ferrer Pastor. També hi ha diccionaris on line que ajuden a trobar rimes.

I si ja teniu els vostres poemes, és convenient que els llegiu en veu alta per escoltar com sonen, i si no vos agrada alguna paraula, canviar-la. Que no vos faça peresa reescriure tot allò que no vos agrade o no estigueu convençuts del que heu escrit; els escriptors “professionals” ho fan constantment: reescriuen una i altra vegada fins que arriben a la versió difinitiva.

També heu de posar-li títol al vostre poema i finalment corregir-lo amb un corrector ortogràfic.

Ànim! De segur que podeu fer poemes súper-bonics!

Vos sorprendreu del poemes que escriureu.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Expressió escrita, Poesia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s